El malestar més evident que genera aquest sistema monògom quan en formes part de manera activa son els gelos. Aquests es descomponen en: inseguretats, possesivitat, baixa autoestima, enveja...Es genera un sentit de petanyença cap a la parella sexuafectiva, en que el no cumpliment del tracte de fidelitat es veu com una ofensa i socialment molt mal vist. També, moltes vegades es genera un estat de dependència cap a la parella, si només es te una relació sexoafectiva, sovint no permet imaginar una alternativa a aquesta parella, fent que es torni un be molt preuat i que s’ha de mantenir costi el que costi, com ve comenta Na Pai a En defensa d’afrotita (pag. 234-235)
A més dels malestars quan et trobes dins la parella, hi ha els malestars quan no trobes aquesta parella. Trobar una parella es considera l’exit social i poder completar la teva felicitat, l’únic camí a seguir. No ser capaç doncs d’establir aquest vincle genera en les persones un malestar al no complir amb els estandarts per les presions socials. D’aquest tema en tracta sovint els textos de Coral Herrera.
<enrere
Quins malestars individuals genera aquesta monogàmia?
La falta de referents fora dels sistemes monògoms porta a que les persones que encaixarien en aquests models relacionals alternatius no es sentin recolzades i sense ajuda per a formar un futur no normatiu. Això proboca que acabin situant-se al marge de la societat al rebre un rebuig per la societat al no encaixar en els estandarts socials i estar incompresos, o pitjor, s’acabin intentant adaptar al model monògam a la forçosament al no veure’n les possibles alternatives.
Per que genera malestars individuals no encaixar en el sistema monògom?
Com es reflecteixen aquests malestars indivisuals envers a les relacions amb els altres essers humans?
Com bé comenta la Brigitte Vassallo a “Conversaciones sobre el amor”, la creació de vincles sexoafectius dins el sistema monògam, crea unes jerarquies molt marcades.
En aquestes jerarquies, la persona ordena les seves prioritats posant a la seva parella per sobre de tot. Això porta doncs a un canvi en la seva manera de relacionar-se amb les amistats i altra gent que s’hi relaciona, sentint com han deixat de ser una prioritat per a aquella persona al haver aparegut la parella. Aquest fet acaba provocant un malestar en l’entorn, del qual no se’n parla sobint, ja que tenim molt normalitzada aquesta jerarquia, ja que la parella es concep com la font de felicitat i amb perspectiva de futur, fet que no es planteja amb les amistats, tot i que aquestes perduraran abans, durant i després que estigui aquesta parella.
De quina manera el capitalisme reforça el sistema monògam?
El capitalisme és un sistema econòmic que es basa en la propietat privada dels mitjans de producció i la producció per obtenir benefici, mentre que la monogàmia és un sistema de relació en el qual una persona està unida a una altra en exclusivitat sexual i afectiva. Les estructures familiars tradicionals hi juguen un paper quasi imprescindible dins el capitalisme, ja que les famílies monògames són l’espai en el qual es transmeten els valors i les creences que reforcen aquest sistema.
Aquesta parella monògama és vista com a unitat econòmica, a més d’una unitat familiar, en la qual la propietat i la gestió de béns i recursos es comparteixen exclusivament entre dues persones. Això reflecteix la importància de la parella com a unitat bàsica de consum, on els membres de la parella són vistos com a consumidors, una unitat on tots els membres cooperen a produir. Es fa evident, doncs, l’estreta relació amb el capitalisme, ja que, en suma, la transmissió de la propietat privada a través de la família és crucial per a la supervivència del sistema capitalista i la monogàmia és una eina per garantir la continuïtat de la propietat privada a través de les generacions.
