<enrere
Existeix la monogàmia al 100%?
El fet de que el sistema monògam sigui més adaptable a la nostra societat en tots els nivells (econòmic, biològic, psicològic), fa que es mantingui i existeixi aquest, però no implica que el sentim al 100%. La psiquiatra Judith Lipton i el psicobiòleg David Barash, autors del llibre El mite de la monogàmia , opinen que la monogàmia no és un estat natural dels humans. Per contra, sostenen que "la biologia humana tendeix de manera natural a la poligàmia", i que "ni la biologia, ni la primatologia, ni l'antropologia suggereixen que la monogàmia sigui una manera de vida natural". Veiem doncs com la monogàmia és una imposició social que regeix el nostre entorn, impossat pels propis humans i no pel nostre estat biològic com es sostenta sovint.
De quina manera s'impossa la cultura monògoma des de l'infància?
La societat esta totalment dirigida en base a aquest tipus de relacions, mostrant-les com a única manera de viure i aconseguir l'èxit social des que som infants. L’exemple més clar son les pel·licules infantils, on en la meitat de fils de disney el personatge protagonista troba l’amor o fins i tot es casa de manera extremadament ràpida abans que aquesta s’acabi. Mostra com auqests personatges han asolit la felitat al ja haver trobat l’amor verdader i per sempre, “y viviron felices y comieron perdices”.
El patriarcat perpetua la monogàmia?
La relació entre el sistema monogàmic i el sistema patriarcal ha estat objecte de debat i anàlisi en diferents camps acadèmics. Hi ha diversos referents i teories que aborden aquesta relació des de diferents perspectives. Un dels referents més coneguts és la teoria feminista. Segons algunes teories feministes, el sistema monogàmic pot ser considerat com una institució patriarcal que promou i reforça la dominació masculina en la societat. Aquesta perspectiva argumenta que la monogàmia tradicional està arrelada en una sèrie de normes i valors patriarcals que beneficien els homes en detriment de les dones.En la seva obra clàssica "El segon sexe", la filòsofa feminista Simone de Beauvoir aborda aquesta qüestió i argumenta que el sistema monogàmic és una eina utilitzada pels homes per mantenir el control sobre les dones. Segons de Beauvoir, la monogàmia estableix la propietat masculina sobre les dones i els seus cossos, perpetuant així la desigualtat de gènere.
Quins son els origens històrics de la monogàmia?
L'origen històric de la monogàmia és complex i varia en diferents cultures i períodes de la història. És important tenir en compte que les pràctiques relacionades amb les relacions de parella i la sexualitat han estat diverses al llarg del temps i en diferents societats.
En moltes cultures antigues, com l'antiga Grècia, Roma i altres civilitzacions de l'antiguitat, la poligàmia era més comuna i acceptada. Això vol dir que els homes podien tenir múltiples esposos o concubines.
La monogàmia com a norma social va començar a desenvolupar-se en diverses societats a mesura que es van establir estructures socials més complexes i es van formar institucions com el matrimoni. Factors com ara la propietat, la herència i la transmissió de l'estatus social van influir en la necessitat de regular les unions de parella i establir la monogàmia com a forma preferida.
En diverses religions, com l'islam, el cristianisme i el judaisme, la monogàmia ha estat promoguda com a pràctica moral i religiosa. Els ensenyaments religiosos han tingut un impacte significatiu en la configuració de les normes i valors relacionats amb les relacions de parella
Es necessari perpetuar la monogamia o ja s'estan contemplant alternatives?
Trencar amb la monogàmia és una tansca sovint complicada, es tenen molts comportaments monògams integrats en el nostre dia a dia complicats de deixar enradera al formar tan part de la nostra societat. Optar per un model relacional més horitzontal, lluny de l’exclusivitat i fora de la norma establerta comporta una deconstrucció de la pròpia manera de fer i sovint un rebuig de l’entorn que no obra la ment a aquestes pràctiques alternatives. Per tan, és possible contemplar alternatives, però ens trobem amb molts més topalls i dificultats que no pas els models clàssics relacionals.