ALADIN

L'Aladdin és un jove enginyós que viu en extrema pobresa. Un dia coneix la Jasmine, filla del sultà, mentre aquesta es troba vagant per la ciutat d'incògnit. L'Aladdin s'enamora d'ella i acaba sent arrestat per ajudar-la, involucrant-se en la recerca de la llàntia màgica. D'aquesta llàntia surt un geni que li concedeix tres desitjos. L'Aladdin utilitza els seus desitjos per millorar el seu nivell de vida, demanant suficients diners per no haver de preocupar-se mai més, una casa on viure i, finalment, la llibertat per al geni. La princesa Jasmine, per la seva part, viu la seva vida, comparteix temps amb els seus amics i el seu tigre, Raja. També sent una certa atracció cap a Aladdin. Aladdin i Jasmine comencen una relació afectiva no exclusiva, que es desenvolupa en una relació duradera. La princesa rep pressions del seu pare, ja que es relaciona amb algú com Aladdin, sense títols reials, però al final les accepta per la bondat del jove.

(La no existència del sistema monogàmic en la pel·lícula altera molts aspectes. En primer lloc, la princesa té permès tenir amistats i relacionar-se amb diferents persones, sense haver de casar-se abans del seu aniversari, com succeeix en l'original. Jasmine deixa de ser un bé exclusiu i retingut, per esdevenir una dona amb més llibertats i, potser, més feliç. D'altra banda, Aladdin no demana ser un príncep al geni de la llàntia per poder estar amb la princesa, ja que només la coneix de fa poques hores. Sense la idealització i la necessitat de trobar la parella perfecta, utilitza els desitjos per millorar el seu nivell de vida, sortint de la pobresa extrema, i per ajudar els altres de manera altruista. No obstant això, la inexistència del pensament monogàmic no impedeix una relació entre els dos protagonistes, tot i que enfrontaran obstacles relacionats amb el classisme i no tant amb l'exclusivitat afectiva.)